director de fotografía Juli Carne

ZEFERINO ENTREVISTA A LA DP JULI CARNÉ

Published On 25 January, 2018 | By Zeferino | Entrevistes

Avui a Zeferino Iluminación Profesional volem compartir la nostra entrevista amb el director de fotografia Juli Carné Martorell nascut a Barcelona. Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i després especialitzat en fotografia a l’ ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). També ha completat els seus estudis a la Universitat de Nova York (NYU). Ha participat en diversos videos musicals, fashion films i documentals, a més de comercials de marques com Reebok, Desigual, Massimo Dutti, Tous o Pantene. El 2015, va rodar a Nicaragua el seu primer llargmetratge, el documental “Heredera del vent”, dirigit per Gloria Carrión (Estrena Mundial a IDFA 2017, a Amsterdam). L’any passat, Juli Carné Martorell va rodar “Ana de dia”, d’Andrea Jaurrieta.

julicarnemartorell2

Quins van ser els teus inicis en la direcció de fotografia?

Vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra però de seguida vaig intentar compaginar-anant a rodatges en els que pogués ficar-me. També vaig estar a uns cursos d’estiu a la Universitat de Nova York i en el Màster de Fotografia a l’ESCAC. La barreja de tot això em va portar a conèixer a gent que em va donar la meva primera oportunitat. Encara que crec que el difícil és que et donin la segona.

Quina ha estat la teva feina més rellevant o amb el que has quedat més satisfet?

Intento que sempre que m’implico en alguna cosa sigui per donar el millor de mi. Cada treball ensenya una part diferent de mi i del que faig. Estic molt orgullós del docu que vam rodar a Nicaragua amb la meva amiga Glòria Carrión i que vam estrenar a l’IDFA (Amsterdam) la tardor passada. Aquest any arriba el torn d’Ana de dia, òpera prima d’Andrea Jaurrieta, de la qual tinc molt bones sensacions. Tot l’equip vam viatjar amb la protagonista en la seva baixada als inferns i, en concret, el meu repte era transitar del dia a la nit i de la llum blanca als colors.

En publicitat, es nota sempre quan hi ha bona sintonia amb realitzadors amb els quals treballes sovint. El nostre treball és anar consolidant la connexió amb ells, i d’això estic segur que depèn la rellevància dels nostres treballs. Estic segur que una bona fotografia sense una creativitat i una realització que transcendeixi de poc serveix. En el meu cas, treballar amb Antonina Obrador o Victor Claramunt, per exemple, és sempre un plaer perquè segueixo aprenent amb ells i del que fan.

Quin aparell o projector et portes sempre a un rodatge? Per què?

Depèn del tipus de projecte i de l’espai on es vagi a rodar. En moda, els octos / panauras donen una llum preciosa per a pells. En ficció o espais més limitats, les Kinos resulten molt flexibles i còmodes per a treballar.

Tens algun referent audiovisual o director de fotografia que t’hagi marcat?

Lubezki crec que és a la nostra generació el que Néstor Almendros va ser en el seu moment. D’ells no s’atura mai d’aprendre, i és al·lucinant el que fan amb la llum natural. Però també admiro Steve Annis o Niklas Johansson, i directors com Gordon Von Steiner o Romain Gavras. I Michael Haneke, Jacques Audiard i Yorgos Lanthimos, que per descomptat sempre hi són.

Quin consell donaries a una persona que comença en el sector? Com creus que evolucionarà la posició del director de fotografia? Si poguessis demanar un projector a mida, quines característiques li demanaries?

Per a mi, el més important és ser inquiet, tenir passió pel que fem perquè poder treballar d’això és un privilegi. D’altra banda, veure molt cinema i molta publi, i alhora no tenir pressa. Cada cosa passa per alguna raó, i la gent nota quan estàs a gust i orgullós amb el que fas. Córrer no serveix a llarg termini, mentre que ser honest si. És més, de tant en tant, a mi m’ha servit parar per poder desenvolupar projectes personals: Waste, de Doscabezas, és prova d’això, i sempre li estarem agraïts al projecte el que ens ha donat de tornada.

Intentar saber com serà la posició del DOP sense plantejar-se abans com evolucionarà el cinema, i per quins camins anirà la publicitat, crec que no té sentit.

Crec que en el terreny LED s’està avançant una barbaritat i que s’està aconseguint poder facilitar o fer més còmode el treball dels equips tècnics.

http://www.imdb.com/name/nm4742072/

Like this Article? Share it!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *