1410543544_ollebig

Zeferino entrevista a la DP Neus Ollé

Published On 12 April, 2016 | By Zeferino | Entrevistes

Avui a Zeferino Iluminación Profesional volem compartir l’entrevista que li hem fet a la directora de fotografia Neus Ollé. La Neus, des d’adolescent es va interessar per la fotografia i per això va decidir iniciar els seus estudis de fotografia a l’escola de cine ESCAC per a centrar-se en la direcció fotogràfica. Nascuda a Reus i instal·lada a ciutats com Barcelona o Londres, ha participat en nombrosos projectes cinematogràfics així com en publicitat. De la seva feina cal destacar Tots volem el millor per ella (2013) de Mar Coll, Radiacions (2012) de Judith Colell, El cant dels ocells (2008) de l’Albert Serra i Tres dies amb la família (2008) de Mar Coll.


Quins van ser els teus inicis en la direcció de fotografia? 

Vaig tenir la gran sort que en acabar els meus estudis de fotografia a la NFTS vaig començar a treballar com a directora de foto a Londres. Al començament eren projectes amb baix pressupost, documentals, curts, molt curts i virals.

Quin ha estat la teva feina més rellevant o de la que has quedat més satisfeta?

Complicada pregunta… Seria difícil dir només un.

Les meves primeres dues pel·lícules les recordo amb molt carinyo. El Cant dels Ocells de l’Albert Serra perquè amb ell vaig aprendre a estar oberta, perceptiva als rodatges, sense seguir cap de les normes acadèmiques. I alhora, crear la imatge més bella possible quan tot és improvisació.  I, Tres dies amb la família de Mar Coll perquè va ser la primera peli que vam fer amb tot un grup d’amics i companys de l’ESCAC. Hi havia molta energia i passió, que compensava la nostra edat jove.

Crec que he evolucionat bastant des d’aleshores, i he rodat moltes coses. Però m’agrada pensar i intentar conservar la motivació amb què vam rodar aquestes primeres pel·lícules.

Quin aparell o projector sempre portes a un rodatge? Per què?

Per la llum, m’agrada bastant treballar amb Kinos. Són lleugeres, es poden col·locar en qualsevol lloc i si la suavitzes una mica més donen una llum molt maca.

Tens algun referent audiovisual o director de fotografia que t’hagi marcat? 

Els directors de foto que més m’han marcat són Harris Savides i Gordon Willis.  Els dos tenen un gran mestratge narratiu i de la llum. Posen la càmera com ningú. De fet les millors pelis de Woody Allen són les fotografies per Gordon Willis. I la seva llum és naturalista d’aparença sencilla, treballen les textures amb exquisidesa. Creen imatges belles sense sobrecargues ni artificis.

Quin consell donaries a una persona que comença amb el sector? 

Que rodi tot el que pugui, que és la millor manera d’aprendre i evolucionar. Que no perdi la il·lusió i conservi la perseverança. És dur, però si un sap on vol arribar, arribarà.

Com creus que evolucionarà la posició del director de fotografia?  

Crec que amb les càmeres cada vegada més lleugeres i sensibles. La nostra feina se centrarà més en conservar una visió estètica, la mateixa essència que sempre. Però, crec que haurem de centrar-nos més a controlar les càmeres i els processos de post producció. I il·luminar menys, fins i tot apagar llums.

 

 

12525172_769666826510121_319910603799418345_o

 

1075583_769666909843446_4738658297869898947_o

IMG_1499

Like this Article? Share it!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *